domingo, 15 de febrero de 2015

La crueldat de l'atletisme

No ha pogut ser. Miquel Domènech de nou ha repetit el 4t lloc del Campionat de Catalunya de l'Aire Lliure de l'any passat.


FOTO: Miquel escalfant amb Ujakpor, Alejandro Rguez. Pritchar y Luis A. Marco en pista


És un premi massa efímer per veient l'evolució de l'atleta durant les temporades que està realitzant en pista coberta:



                                        Temp.12/13                 Temp.13/14              Temp.14/15
Millors 5 marques PC:       2'02"91                     1'59"60 (-3"3)            1'56"87 (-2"7)
Mitja 5 marques PC:          2'05"0                       2'00"5 (-4"6)              1'57"7 (-2"8)

Posició en C.Cat.PC          4t juvenil                   2n juvenil                   4t júnior

Temps 800 A.Ll.               1'59"58                      1'55"96                      ???
Dif. A.Ll.-P.C.                   -3"3                            -3"6

Indiscutiblement podem dir que són números però el factor humà està present però es veu que la progressió segueix present i, a vegades, també volem progressar en els resultats (medalles). Els números i marques donen l'evidència que s'està evolucionant encara en possitiu, que no ha hagut estancament en el rendiment i que l'índex de millora encara hi és. Amb més treball, més sacrifici,... això és l'atletisme.

El que no podem fer és analitzar a un atleta només per les medalles que aconsegueix. És una forma simplista. I avui s'ha vist l'exemple en la final del 1500m. on un mateix Roguera i Alexis s'ho miraven des de la grada, i un Torrents des del voltant de la gàbia del pes. Tots sabem que si aquests haguessin estat a la pista, cap dels medallistes s'haguessin endut la medalla.

Un altre exemple és que el primer i el segon júniors d'avui, s'haguéssin endut la final del 800m.ll. absoluts. I que el guanyador júnior d'avui, amb aquesta marca només hagués fet el 11è lloc absolut.

En canvi, s'ha donat la circunstància que, tant el Roguera, com l'Alexis han estat de la sortida del 800 restant llocs al nostre Miquel, que s'ha hagut de conformar amb la medalla de xocolata. Repeteixo, així de cruel és l'esport. Només ens queda seguint treballant amb més intensitat, si cal, i amb més mala llet per pujar aquest graó del podi que el Miquel no ha pogut pujar avui.

Com veieu, no ens hem de quedar amb el resultat de medalla sí, o medalla no. El Miquel està fent una gran temporada i on demostra una gran regularitat i una millor progressió en el seu rendiment del que estic segur encara li queda per millorar. De ben segur arribarà el moment de pujar al més alt del podi.

Ara queda anar cap a València amb l'esperança de rebaixar de nou aquestes marques assolides en pista coberta aquesta temporada i arribar a una final, on de ben segur, ens trobarem amb més fieres amb els que lluitar i amb qui el Miquel no ho tindrà gens fàcil però... això és l'atletisme.

No hay comentarios:

Publicar un comentario